miércoles, 4 de mayo de 2016

EL PERSONATGE: Marc Jornet Niella

Crec que mai havia estat tan senzill fer un entrada en aquest blog.

Per norma general, busco la informació en molts llocs i faig un recull indicant, com no, la meva opinió sobre el personatge (aquest cop també ho faré), però en aquesta ocasió “el personatge” m’ha donat la feina quasi feta: GRÀCIES MARC!!!

Perquè he escollit al Marc Jornet Niella com a “personatge” del meu blog?
Com ja sabeu, en el meu blog tinc seccions fixes i dintre de l’anomedada “El personatge”, intento escriure sobre persones que m’han influenciat d’alguna forma, directa o indirectament, i que han deixat una petjada en la meva vida o simplement, que tenen les mateixes inquietuds, aficions i activitats que jo.

Com també sabreu, la meva màxima és: “he de conèixer personalment al personatge, per poder escriure sobre ell/ella” però aquest cop, he descobert molt més del que sabia i em complau molt compartir amb tots vosaltres.
Realment, Marc Jornet Niella és “EL PERSONATGE” amb lletres majúscules (sense menystenir als que ja he publicat anteriorment, i tenint en compte els que publicaré en un futur).
Qui és Marc Jornet Niella?:
Segons les seves pròpies paraules (publico el text –quasi íntegre- que m’ha fet arribar el Marc):

Em presento: sóc Marc Jornet Niella i si he de dir què sóc no ho puc fer en una sola paraula i això no vol dir que no tinga ofici, sinó que m’agrada fer moltes coses i he descobert que si t’esforces i tens voluntat, les pots fer!” .
A què es dedica Marc Jornet Niella?:

“Començo pel final.
Escric llibres infantils.
Acabo de publicar el meu tercer llibre ‘El celler cooperatiu de Gandesa. Cent anys de màgia 1919-2019’ juntament amb Àngels Cid, que ha fet les il·lustracions, com sempre genials. Al març vaig publicar el segon llibre ‘La passió de Vilalba dels Arcs. Una història segons el poble’, al costat de Marc Sampé, al text i també amb il·lustracions d’Àngels Cid. L’any passat per estes dates va sortir el primer llibre ‘El frare de la Vall, també amb les il·lustracions d’Àngels Cid. El primer i el segon els hem hagut de reeditar.
 
Canto en una coral. A finals de l’any passat vaig fer un pas avant i vaig incorporar-me al Cor Flumine de Tortosa, on canto de tenor. Vaig debutar en un concert a l’Escorxador de Tortosa fa un parell de mesos i ara estem preparant un concert que farem a Girona dins el Festival Girona a capella. La música va ser una de les primeres coses que vaig voler aprendre de gran, vaig estudiar primer de solfeig als 18 anys, voltat de xiquets a l’Escola de Música Migjorn de Gandesa i vaig cantar a l’Orfeó Gandesà durant un any, abans de marxar a Barcelona a estudiar.

Treballo en una biblioteca. Estem a punt de complir 9 anys des de l’obertura de la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, un projecte nou que fem funcionar amb les companyes Begonya i Judit. Des del primer dia buscant la manera de donar un servei públic de qualitat, mirant d’adaptar-nos a les necessitats dels usuaris. Vaig començar treballant a la Biblioteca de Gandesa, amb certa precarietat, però allà vaig començar a descobrir un ofici que va molt més enllà de classificar llibres!
Explico contes.
A través de la feina a la biblioteca he pogut desenvolupar una faceta nova, la de contacontes i m’ha agradat molt, havent fet formació a Barcelona a la Casa dels Contes de Numancia Rojas, acompanyat de Mentxu Pérez-Llorca, he pogut arribar a contar i transmetre històries. Ara tinc la Fàbrica de contes de Marc i estic explicant contes a més de 4.000 xiquets cada any! (Alguns repeteixen).
 
Ballo la Dansada de Gandesa i el Ball de Mantons d’Ulldecona. Des de petit que vaig aprendre a ballar la dansada, de la mà de l’Esbart Dansaire de Gandesa, on hi ballava ma germana i de més gran he pogut ballar a Ulldecona amb la meua dona i amb prop de 300 parelles! Ballar estes jotes, me dóna molt bones sensacions, per això ho recomano a tothom.
Aprenc a ser actor.
Seguint un curs que imparteix Jordi Príncep, organitzat pel Patronat de la Passió d’Ulldecona i que m’ajuda a descobrir tota la dimensió que té la paraula ‘actuar’. Tot i que ja havia actuat amb el Grup de Teatre la Farsa de Gandesa, des de la seua formació i des de fa dos anys amb la representació del Casament Reial de Gandesa 1319, fent de joglar de la Cort Castellana i havent-me estrenat com a dramaturg, ja que vaig escriure el text que s’està representant i que per a mi és una satisfacció triple, poder actuar, ser l’autor del text i veure fet realitat un gran projecte per a Gandesa.
 
Sóc Majoral de la Festa de sant Antoni de Gandesa, des de la seua recuperació a finals del segle XX, al costat de Mateu Aubà. L’any que ve celebrarem els 20 anys de la recuperació de la Festa i xalarem molt.
Sóc Historiador, titulat per la Universitat de Barcelona. Haver pogut estudiar una carrera universitària ha estat molt important a la meua vida, per una banda me va permetre descobrir altres maneres de viure, diferents a la del poble, conèixer moltíssima gent de diferents països, de diferents maneres de pensar i de viure la vida. Per una altra banda tots els coneixements que vaig adquirir, juntament amb el desenvolupament del sentit crític, em van ajudar a ser com sóc. Sempre els ho agrairé als meus pares. Fruit d’esta formació, he treballat com a arqueòleg, la branca de la història en la què em vaig especialitzar, excavant a França, Mallorca i sobretot a Catalunya.
 
Vaig estudiar a l’institut a Tortosa i a Gandesa, vaig anar a l’escola a Gandesa i a Tortosa i això hem va permetre conèixer molta gent, diferents maneres d’ensenyar i em va permetre formar part d’una colla, els quintos i quintes del 73 de Gandesa, amb qui també vaig aprendre i jugar molt.

 Marc Jornet i la família:
Tinc dos fills.
Pau i Lluc són els meus dos nois, ja tenen gairebé 11 i 9 anys i són els que m’han fet descobrir més coses de mi mateix. Fer de pare és una experiència enorme i t’activa tota una sèrie de facetes que tens adormides i que te fan créixer molt com a persona. Vull reivindicar la figura del pare implicat en l’educació i la descoberta de la vida dels fills, un paper que sempre han portat les dones i que els hòmens hi ha renunciat, no ho feu: Pares del món, impliqueu-vos! És tan gratificant!

Estic enamorat. Per això vaig estar convençut que volia compartir la meua vida amb una bibliotecària d’Ulldecona, Maria José. Un projecte de vida és una cosa molt important i només passa una vegada, per això quan trobes amb qui compartir-lo pot adquirir matisos desconeguts, que si vols el poden millorar. A través d’ella he pogut compartir família, Florencio i la Cinta, els sogres, el tio Pepito, la cunyada Francis i Ramon, el cunyat i com no les nebodetes Júlia i Marta.
Sóc germà mitjà.
Tinc una germana gran, la Maria E. i un germà petit, Rafel, d’ells he après coses també, però poder formar part d’una família és una cosa molt gran i sense ells no tindria nebots, la Laura, Guillem i ara la petita Anna. També tinc cunyats, Xavi i Eva, dels que també puc aprendre molt.

Sóc fill.D’uns pares que m’ho han donat tot, Rafel i Ma. Espina. Són tantes les coses que m’han ensenyat i que gràcies a ells he pogut fer, que només en destacaré un parell. De ma mare els ulls blaus, que simbolitzen Calaceit i estimar les coses petites. De mon pare ser de casa Caxanc de Gandesa, que simbolitza l’arrelament a la terra. I dels dos, les ganes de tirar avant, malgrat tot.”
...i per finalitzar?

“Acabo pels principis:
Sóc català, parlo en català i penso en català i vull viure en un país on això sigue prou normal per no haver-ho de reivindicar.”

Per més informació ( de veritat, fa falta? Ja ja ja) podeu entrar al seu blog:
https://caxanc.wordpress.com


(el Marc Jornet Niella, presentant dos contes en els que ha participat com a escriptor,
per Sant Jordi/2016 a Tortosa)
 
 
(Acompanyada de Marc Sampé, Angels Cid i Marc Jornet, co-autors de diferents contes)

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario